26 de enero de 2020

Labouring in crops of times to come

Investigació realitzada a través de la beca a la recerca i innovació de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Labouring in crops of times to come

Investigació realitzada a través de la beca a la recerca i innovació de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Filtrat per:

Labouring in crops of times to come

Descarregar Publicació

CAT —

Aquest treball d’investigació i comissariat es proposa com a revisió crítica de la colonialitat inscrita en films de ciència-ficció, per veure com aquest gènere ens permet replantejar, repetir o anar més enllà dels problemes de l’existència contemporània. La ciència-ficció ens ofereix portals de realitats alternatives, ens convida a explorar i descobrir nous espais en els quals experimentar de manera independent la llibertat juntament amb noves formes de creativitat i desenvolupament tecnològic. No obstant això, ens enfrontem a barreres per accedir als potencials latents d’aquest mitjà. La seva circumnavegació requereix un salt qualitatiu: la superació de nosaltres mateixos, el nostre bagatge històric en aquest món.

La superació d’aquest tipus d’obstacles implicarà doncs necessàriament enfrontar-se a la problemàtica del colonialisme i als seus condicionants epistèmics molt més amplis, la colonialitat: la redefinició general de la cultura, el treball, les relacions intersubjectives i la producció de coneixement més enllà dels límits de les institucions colonials (Quijano, 2000). Aquesta és una investigació sobre la construcció de la naturalesa humana i no humana al costat dels cossos extraterrestres i històries extraterrestres representades en les ficcions tecnificades: introduint i contextualitzant el sistema modern/colonial i els seus mecanismes (d’una banda) mentre també es dibuixa un contrast crític del contingut i la mateixa producció de films inscrits en aquest gènere. Aquesta proposta curatorial utilitza els discursos contemporanis sobre el sistema modern/colonial per explorar la manera en què la ciència-ficció representa éssers humans i no humans, ecosistemes terrenals i extraterrestres i relacions de poder.

Darko Suvin argumenta que el gènere de la ciència-ficció es distingeix de la fantasia perquè el món narrat es basa en una hipòtesi científico-lògica en contraposició a la màgia (Suvin, 1979). És un espai d’experimentació on col.laboren la imaginació i la intuïció, així com el pensament ordenat i racional. És un espai crític que ens permet imaginar possibles futurs, desnaturalitza allò que entenem com a normal i ens ajuda a familiaritzar-nos amb elements externs encara per arribar (o que ja podem notar molt a prop).

A la vida quotidiana, sovint percebem les coses només de manera superficial, és a dir, veiem les coses per com ens apareixen. Per veure realment les coses, hem de superar la nostra percepció cega i això només és possible quan esdevenen distants. Aquest procés de distanciament és, segons el teòric de la literatura russa Viktor Shklovsky, la tasca essencial de qualsevol art (2015). El distanciament condueix a una comprensió de les coses que podrien ser diferents de com són. La incapacitat d’entendre que les coses podrien ser d’altra manera que és una falla d’imaginar, una incapacitat d’entrar a l’espai crític que obre la ciència-ficció.
Els elements intractables de la nostra existència contemporània inclouen els sistemes de penetració de la colonialitat i el capitalisme. És difícil imaginar el nostre món sense aquests sistemes opressius i explotadors que presenten límits culturals i ideològics significatius. Com va escriure Fredric Jameson “és més fàcil imaginar la fi del món que el final del capitalisme” (1982).

Amb les seves nombroses narratives d’escenaris apocalíptics, la ciència-ficció convida els espectadors a presenciar el final del capitalisme com la fi del món. Per tant, per a aquells que desitgin veure més enllà del capitalisme, una possible tasca és transformar el lema de Reagan i Thatcher «No hi ha alternativa al capitalisme” en “No hi ha alternativa a la utopia”.

En la seva obra Archaeologies of the Future: The Desire Called Utopia and Other Science Fictions (1982), Jameson es pregunta: en una època de globalització, on la desigualtat social i econòmica són crónics, el concepte d’utopia continua sent significatiu? Mostrant com la representació de l’alteritat (éssers aliens) serveix per explorar la relació entre la utopia i la realitat Jameson conclou que la rellevància del gènere per al present es troba en la capacitat del mitjà d’abstenir-se dels fets: recolzant la juxtaposició lúdica d’enteniment immediat o coneixement comú amb premisses històriques i científiques.

La moderna novel.la de ciència-ficció, formada per l’aparició de noves formes narratives, és l’expressió històrica d’un nou mode de cognició que es va començar a desenvolupar a principis del segle XIX, la matinada del capitalisme (Lukács, 1971). El mode de cognició expressat en la novel.la parla de la transformació del valor i dels ritmes de vida. La narrativa moderna simbolitza el final de la temporalitat cíclica: el temps com a recurrència. I el començament de la temporalitat lineal: la concepció abstracta i buida del futur que anomenem progrés. En un moment en què els avenços científics i tecnològics formen part de l’experiència quotidiana, la ciència-ficció té la funció social de preparar els lectors o els espectadors per l’impacte del canvi.
Jameson va argumentar que la ciència-ficció semblava distreure’ns, no de la vida real, sinó precisament dels nostres mecanismes de defensa contra aquesta realitat (1982).

La ciència-ficció promulga un mètode per aprehendre el present com a història, i això és independent del pessimisme o de l’optimisme del món futur imaginari que és el pretext per a aquesta desfamiliarització. Suvin defineix la ciència-ficció com “un gènere literari on les condicions necessàries són la presència i la interacció del distanciament i la racionalitat, el principal dispositiu formal per imaginar un marc alternatiu” (1979).