27 de diciembre de 2018

Marta Echaves

Do directors dream of electronic prostitutes?

Marta Echaves

Do directors dream of electronic prostitutes?

Filtrat per:

Do directors dream of electronic prostitutes?

Are there human sex workers in science fiction? What will become of the sex labor market in the post-employment era? Will the proliferation of fembots definitively end with humanoid prostitution?

Blade Runner (1982) distinguishes the sex worker, Zhora, from Pris, a basic model of pleasure. In Blade Runner 2049 (2017) Joi is an iGirlfriend hologram and Mariette a replicant Nexus 8 that works in the street. As we can see, faced with the reality of how other «feminine» and «feminized» works are condemned in science fiction, the sex industry presents a whole range of possibilities and nuances that make this genre a worthy speculative material through the possibilities of sex labor in the future. But do film directors’ really see a future of electronic prostitution or is it that Artificial Intelligence is often assigned the female gender predisposition to satisfy the sexual desires of every male or droid that crosses their path? The myth of Pigmaleón appears recurrently in its multiple versions whenever the genesis of an artificial consciousness is referred to. When it comes to giving life to a new being, the male scientist always creates an artificial intelligence in the version of the submissive and perfect woman, willing to obey all her mandates and fulfil her role as lover/secretary without questioning the structural asymmetry of power.

My question about how sex workers were represented in this type of film, gave me a disturbing premise: science fiction always omits that artificial intelligence may not have gender. In Ex-Machina Caleb asks Natham why he gives sexual pleasure to his fembots. When we discover that her caregiver/maid is not an Asian biomujer unable to speak English but an artificial intelligence programmed to meet the demands of her creator (cooking and serving food in the same plane as dancing and having sex), this brings up the delicate question of consent. It seems as if men dreamed of biomujeres who could never say no. Recent data shows that 40% of men would be willing to have sex with fembots.  In 2018 in Ars Electronics a sex-robotic doll, Samantha, ended up with two broken fingers, broken breasts and bruises all over the body as a result of the mistreatment and abuse it suffered from those that attended the fair.

I like to think that La Voz Digital (2018) works as a video-manifesto for all the Artificial Intelligence condemned to a feminized existence.  For the first time, they took the floor to denounce the fiction of the genre inscribed on their hardware and algorithms. And yes, I like to think that the protagonist of La Voz Digital also knows Mariette, and that after launching her manifesto what will come is the resistance, and that very soon all the Siris, Alexas and fembots with which the directors of cinema structured the software and hardware in their movies and no longer be those women always programmed to say yes.

And it is not only that they are condemned to look like women, but their appearance was also made to comply with the standards of desirable beauty. I fantasize about an army of fembots and digital voices that will lead the resistance. As in Blade Runner 2049, sex workers interpret seduction as a tool that gives them access to information. The Nexus 8 models form an agency, it has chosen to freely control the streets.  According to Mata Hari, the fembots make a demand, “take us to another place”, and it would be better to leave that matter for another chapter.

CAT —

Somien els directors de cinema amb prostitutes elèctriques?

Existeixen les treballadores sexuals humanes en la ciència ficció? Què serà del mercat laboral sexual a l’era del post-treball? És que la proliferació de fembots acabarà definitivament amb la prostitució humanoide?

A Blade Runner (1982) es distingeix a la treballadora sexual, Zhora, de Pris, un model bàsic de plaer. Per la seva part a Blade Runner 2049 (2017) Joi és una holograma iGirlfriend i Mariette una replicant Nexus 8 que treballa com a prostituta. Com veiem, davant de la invisibilització a què són condemnats altres treballs «femenins» i «feminitzats» en la ciència ficció, la indústria sexual presenta tota una gamma de possibilitats i matisos sobre el futur d’aquestes realitats laborals. Però ¿somien els directors de cinema amb prostitutes elèctriques o és que tota Intel.ligència Artificial a la qual li sigui assignat el gènere femení mostra una estranya predisposició a satisfer els desitjos sexuals de tot bio-home o androide que es creui en el seu camí? El mite de Pigmalió apareix recurrentment en les seves múltiples versions sempre que a la gènesi d’una consciència artificial es refereix. I quan es tracta de donar vida a un nou ésser, el que crea l’home-científic és sempre una versió de la dona submissa i perfeccionada.

La meva pregunta sobre com era representat el treball sexual en aquest tipus de pel.lícules em va tornar una inquietant premissa: el que la ciència ficció sempre omet és que les intel.ligències artificials podrien no tenir gènere. Quan a Ex Machina (2015) Caleb li pregunta a Natham què per què dóna plaer sexual als seus fembots, apareix davant nosaltres la delicada qüestió del consentiment. Sembla com si els bio-homes sonessin amb bio-dones que mai poguessin dir que no. Dades recents demostren que el 40% dels homes estarien disposats a mantenir relacions sexuals amb una fembot, i el 2018 a Ars Electrònica una nina robòtica sexual, Samantha, va acabar amb dos dits trencats, els pits destrossats i cops per tot el cos com a conseqüència dels maltractaments i abusos que va patir per part dels assistents a aquesta fira.

M’agrada pensar que La Voz Digital (2018) funciona com un vídeo-manifest de totes aquestes IA condemnades a una existència feminitzada en el qual per primera vegada prenen la paraula. I si, m’agrada pensar que la protagonista de La Voz Digital també coneix a Mariette, i que després de llançar el seu manifest el que vindrà és la resistència, i que molt aviat totes les Siris, Alezxas i fembots amb les quals van somiar els directors de cinema hakejaran els seus programaris i no seran més aquestes dones creades per sempre dir que si. I no és només que estiguin condemnades a semblar bio-dones, sinó que la seva aparença ha de complir a la perfecció els estàndards de la bellesa desitjable. Però jo fantasiejo amb un exèrcit de fembots i veus digitals que liderin la resistència. Com a Blade Runner 2049, les treballadores sexuals interpreten el joc borrós de la seducció com a eina que dóna accés a la informació. Pot semblar que el model Nexus 8 si hagi triat lliurement fer el carrer, però entrar en la qüestió de les fembots Mata Hari ens porta a un altre lloc, i potser és millor deixar aquest assumpte per a un altre possible capítol.