27 de diciembre de 2018

Sebastian De Line

The 6th World

Sebastian De Line

The 6th World

Filtrat per:

The 6th World

The film, “The 6th World”, is a fictional story of Indigenous futurity where the Earth has become a place of dire emergency and on the verge of losing its vitality. The opening scene begins with a dream where nearly all of the corn in the Diné territory dies except for one surviving stalk. This corn stalk is visited by celestial spirits who bless it and lend support. Next, the scene cuts to Commander Tazbah Redhouse (of the Navajo Nation) awakening from the dream. We can parallel the survival of the single corn stalk with the survival of Cdr. Tazbah Redhouse, and importance of female survival. Cdr. Tazbah Redhouse is located on a space shuttle in a future time, where she pilots a mission set to colonize Mars (called Project Emergence, funded by the Omnicorn Corporation). She was chosen by her nation to represent the Diné people who have reached a point in history where they will need to leave Earth in order to survive. All of the characters in “The 6th World” are Black, Indigenous, and POC – a futurity that complicates its critique of colonization in the Americas, where white settlers are no longer present in a post-colonial world yet systems of colonization continue in the form of globally racialized capitalism1. This failure to extricate oneself from systems of colonial capitalism points to a necessity in dismantling capitalism within decolonial efforts.

The following scene partakes of a visit onboard by an elder and former Diné astronaut who comes to visit Cdr. Redhouse and was halted before presenting her with a gift, as well as Diné corn pollen which was confiscated. While later taking a tour of the corn laboratory, the elder is dismayed to see that the corn has been genetically dismembered: “Corn with no husks? No stalks and tassels?” The lesson emergent in the following scenes where these genetically modified corn specimens are dying (as seen in the premonition dreamed by Redhouse) speak to the necessity of passing on ancestral knowledge from one generation to the next. Cdr. Redhouse laments the loss of traditional ways of knowledge while examining the dying corn, “I come from a long line of medicine people and healers. I’m sorry I never took the time to learn those ways.” As oxygen levels hit a critical low on board the shuttle due to the lack of plant life and the crew struggle to sustain, Cdr. Redhouse opens the gift that the elder gave her and finds Diné heirloom corn. The relationship between beings embodied as people, medicine, story, song, and prayer are interlinked with future survival.

In “Reclaiming food security in the Mohawk community of Kahnawà:ke through Haudenosaunee responsibilities” Delormier et al. state that, “Corntassel suggests that the ‘politics of distraction’ can divert from the important local revitalization efforts also required to build self-determination in contexts where issues critical to Indigenous nationhood are secondary to state structures, or when international human rights frameworks requiring state-based legitimization downplay Indigenous responsibilities on homelands.”2.

This politics of distraction is expressed throughout the film in the dismemberment of ancestral knowledge and extracted economy of a homogenized worldview (represented by Omnicorn Corporation). For solidarity projects to emerge (Project Emergence) between Black and Indigenous social justice movements, this cautionary story reminds us of the importance of retaining the teachings of our ancestors passed down through oral history. From a Haudenosaunee perspective, futurity is accounted for within the present where the decision-making process weighs the potentialities of affecting the consecutive seven generations.

CAT —

La pel.lícula, The 6th World (2012), és una història fictícia d’un futur indígena on la Terra s’ha convertit en un lloc d’extrema emergència i prop de perdre la seva vitalitat. L’escena inicial comença amb un somni en el qual gairebé tot el blat de moro en el territori Diné mor a excepció d’una tija supervivent. La Comandant Tazbah Redhouse (de la Nació Navajo) es desperta del somni, es troba en un transbordador espacial en una missió per colonitzar Mart. Va ser triada per representar les persones diné els quals hauran d’abandonar la Terra per sobreviure. Tots els personatges de The 6th World són negres, indígenes i POC (persones de co-lor), un futur on els colons blancs ja no són presents en un món postcolonial però els sistemes de colonització continuen vius.

El fracàs en alliberar-se del capitalisme colonial apunta a una necessitat de desmantellar aquest sistema dins els esforços decolonials. En el film, un ancià està consternat al veure que el blat de moro ha estat genèticament desmembrat: «Blat de moro sense closca? ¿No hi ha tiges ni borles?». Però aquests brots de blat de moro modificats genèticament estan morint, parlant-nos de la necessitat de transmetre el coneixement ancestral intergeneracionalment. La Comandant es lamenta de la pèrdua de les formes tradicionals de sabers mentre examina el blat de moro moribund: «Vinc d’una llarga llista de curanderos, però no em vaig prendre el temps d’aprendre d’ells». A mesura que els nivells d’oxigen se situen a un nivell crític, a bord del transbordador, la tripulació lluita per sobreviure. Tazbah obre el regal que l’ancià li dona i troba el blat de moro de l’herència diné. La relació entre els éssers encarnats com a persones, medicina, història, cançons i oracions estan interrelacionades amb la supervivència futura.

Com recull Jeff Corntassel, «la política de la distracció devia els importants esforços locals de revitalització que es requereixen per construir l’autodeterminació en contextos on els problemes crítics per a la nació indígena són secundaris a les estructures estatals, o quan s’apel.la als marcs internacionals de drets humans. La legitimació basada en la llei resta importància a les responsabilitats respecte els indígenes a les terres d’origen».

Aquesta política de la distracció s’expressa al llarg de la pel.lícula en el desmembrament dels coneixements ancestrals i l’economia extreta d’una cosmovisió homogeneïtzada (representada per Omnicorn Corporation) on sorgeixen projectes de solidaritat (en aquest cas per fer criéixer el blat de moro) entre els moviments de justícia social negres i indígenes. Aquesta història és una advertència que ens recorda la importància de conservar els ensenyaments dels nostres avantpassats transmeses a través de la història oral. Des de la perspectiva de Haudenosaunee (població indígena d’Amèrica del Nord), el futur es comptabilitza en el present, on el procés de presa de decisions pesa sobre les possibilitats d’afectar a les generacions futures.

  1. Robinson, Cedric J. 2000; [1983]. Black Marxism: The Making of the Black Radical Tradition. University of North Carolina Press.
  2. Delormier et al. 2017. “Reclaiming food security in the Mohawk community of Kahnawà:ke through Haudenosaunee responsibilities.” Maternal & Child Nutrition. Wiley.